Imatge d'un moment de la Fira del Ferro de l'any passat |
Escultura de forja realitzada pel poble d'Àreu |
Enguany, durant el cap de setmana del 7 i el 8 de juliol, per tercer any
consecutiu, es va tornar a sentir el so dels martells damunt les encluses picant
i forjant el ferro roent escalfat a les fornals per desenes de forjadors i
forjadores vinguts d’arreu que, novament, es van tornar a reunir a la Vall
Ferrera per demostrar que el seu antic ofici encara és viu. Aquesta tercera
edició de la Fira del Ferro del Pirineu ha estat un èxit de participació i
d’assistència de públic –els mitjans parlen de prop de quatre mil persones–,
sens dubte aquest fet ratifica l’aposta que es va fer fa tres anys per maridar
patrimoni i desenvolupament socioeconòmic en un projecte de dinamització local.
Igual que varen fer en les edicions anteriors, els forjadors i forjadores que
van participar a la Fira d’aquest any van realitzar diverses obres d’art de
forja que després van cedir a la vall. En aquesta ocasió, entre d’altres, un
drac de set caps –un per cada poble de la vall–, i una gran falla de ferro, en
honor a la tradicional baixada d’aquests característics ítems pirinencs que es
fa per Sant Joan, i que l’Associació de Falles d’Alins va recuperar fa
vint-i-cinc anys. Aquesta darrera obra la va rebre en Xavier Llor, en
representació de l’associació, i s’instal·larà en un indret idoni per rebre als
centenars de fallaires de diverses contrades pirinenques que l’any vinent es
reuniran en la 1ra Trobada de Fallaires del Pirineu, un esdeveniment que
coincidirà, precisament, amb la IV Fira del Ferro i que, sense dubte,
representarà una excel·lent promoció d’aquests dos elements patrimonials tant íntimament
relacionats amb el foc i la terra.
En
Xavier és un dels fills del ferrer d’Alins, en Josep Llor, jubilat fa anys.
Perquè us en parlo?. Doncs perquè en Josep, un home de cara amable i tracte
excel·lent, s’ha convertit en un heroi local gràcies a la seva professió, i és
que a la Vall Ferrera la gent torna a sentir que el ferro els corre per la sang,
i ho reivindiquen amb orgull i entusiasme, encapçalats pel seu alcalde, en
Josep Poch, un d’aquells alcaldes locals que no miren colors i que, tot i la
seva edat –que no se m’enfadi–, no li fa mandra plantar-se davant del Conseller
o Consellera de la Generalitat de torn per exigir-li el que calgui perquè el
seu municipi tiri endavant.
Arribats a aquest punt de l’article, em
permetreu que faci un petit exercici de vanitat i d’autocomplaença doncs vaig
tenir el plaer i l’honor de formar part del grup impulsor del projecte “Boscos
de Ferro” però, a part d’això, perquè tota aquesta història comença ja fa uns
anys –la del ferro en fa milers–. Concretament cap a l’any 2000, una iniciativa
local encapçalada per l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, tècnics de cultura del
Consell Comarcal del Pallars Sobirà, l’Agrupació de Defensa Forestal Mig Pallars (Projecte “Pirineu viu”),
el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i a la qual s’hi va
unir, a partir de l’any 2004, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, va contactar amb el Dr. Ermengol Gassiot del Departament de
Prehistòria de la UAB, per parlar d’impulsar un programa de recerca
arqueològica a les valls altes del Pirineu. Ràpidament una colla d’alumnes, i joves
arqueòlegs i arqueòlogues acabats de llicenciar –alguns amb vinculacions
directes al territori– ens vam llençar de cap al projecte, amb més il·lusió i
ganes que recursos, desgraciadament, sempre escassos en aquest àmbit. El
treball consistia en triar unes determinades zones, començar a grimpar serrat
amunt de bon matí, i documentar i inventariar tots els vestigis de l’acció
humana sobre el medi, des dels més antics als més moderns. El primer lloc on
vàrem iniciar aquesta recerca fou, precisament, la Vall Ferrera i, com indica
el seu nom, hi vam trobar un immens i important patrimoni relacionat amb la
producció de ferro, que es remunta al que col·loquialment es coneix com l’època
dels romans, fa quasi dos mil anys.
Passats els anys, amb la creació del Parc Natural de l’Alt Pirineu l’any
2003, la Vall Ferrera va decidir tenir-hi un paper destacat, aportant el 94%
del seu territori al parc natural més gran de Catalunya, i aquest s’ha esmerçat
per aportar el màxim de beneficis a la vall, i per suposat, a la resta de
municipis que el conformen. I fou el Parc Natural de l’Alt Pirineu, com ja he
comentat, qui va creure interessant impulsar el projecte “Boscos de Ferro” i
vincular el desenvolupament de la Vall Ferrera al seu patrimoni més íntim i
característic. I vet aquí que gràcies a aquella colla de joves arqueòlegs i
arqueòlogues, i a molta altra gent que feia anys que investigava sobre la
siderúrgia a la vall, hi havia prou base per poder definir unes primeres línies
d’actuació a seguir, a partir de les quals s’han dissenyat circuits per
descobrir el passat siderúrgic de la vall, o es va crear la mateixa Fira del
Ferro. És per això que aprofito l’avinentesa per reivindicar el paper de la
recerca en tots els àmbits, i especialment en el del patrimoni cultural i
arqueològic, com a una eina important per poder assentar les bases de
creixement pel futur del nostre territori.
Així
que ja sabeu, si voleu saber més sobre tot el que us he explicat caldrà que us
deixeu caure per aquest bell racó del nostre Pirineu, i resseguir els estrets
carrerons dels seus pobles per trobar joies com el vell taller del Josep, a
Alins, o la ferreria vella d’Àreu, un autèntic petit museu aturat en el temps.
També caldrà que us endinseu a les profunditats del Bosc de Virós per descobrir
els seus tresors amagats –mines de ferro, antics camins miners, i restes de
forns romans, entre d’altres– mentre passegeu per un incomparable marc. Una fàcil per fer això últim és anar fins al
refugi del Gall Fer i el Marc i la Zulai us indicaran per on començar. I si
després de tot el que us he explicat encara no us he convençut potser visitar
la propera Fira del Ferro ho farà.
No
vull acabar aquest article sense felicitar a l’Associació pel Patrimoni de la
Vall Ferrera, per la tasca que han vingut fent fins ara, i per com s’han posat
al capdavant del projecte “Boscos de Ferro” després de la seva creació, però el
que no vull deixar de mencionar és el meu reconeixement a tota la gent d’aquesta
vall per la impressionant mostra de treball comunitari, totalment voluntari, que
novament han demostrat durant la Fira i, sobretot, per creure en ells mateixos
i les seves possibilitats.
(Article publicat a Viure als Pirineus, i Bon Dia Andorra)
(Article publicat a Viure als Pirineus, i Bon Dia Andorra)
Oscar
Augé Martínez
Arqueòleg
Director
de Patrimoni Actiu