divendres, 20 de juliol del 2012

“Boscos de Ferro”: El patrimoni, un actiu de desenvolupament social i econòmic per la Vall Ferrera i el Pirineu.

   Per aquells que no la conegueu, la Vall Ferrera és una petita vall del Pallars Sobirà, fronterera amb la regió francesa de l’Ariège, i el Comú andorrà de la Massana. En aquesta vall la relació amb el ferro ha estat tant intensa que fins i tot el seu nom ho reflecteix des de temps immemorials, i és que a la Vall Ferrera, la seva història s’ha forjat amb aquest metall des de fa dos mil anys. Per aquest motiu, l’any 2009, el Parc Natural de l’Alt Pirineu va impulsar un grup de treball que va elaborar el projecte “Boscos de Ferro”, una proposta de dinamització socioeconòmica per la vall centrada en la valoració turística del seu patrimoni arqueològic i cultural, vinculat amb la seva antiga tradició siderúrgica. L’objectiu d’aquest projecte és convertir aquest patrimoni en un actiu de desenvolupament local, tot integrant-lo discursivament amb el seu important patrimoni natural i el seu imponent paisatge, culminat pels cims del Monteixo i la Pica d’Estats. Un dels elements destacats de “Boscos de Ferro” va ser la creació de la “Fira del Ferro del Pirineu”, pensada com un nou espai de trobada de totes aquelles persones vinculades d’una manera o altra al món de la forja i que des de fa temps es van reunint periòdicament en altres indrets com Besalú, Alpens o Barcelona. L’any 2010 es va celebrar la seva primera edició, amb un format modest, i com a marc d’acompanyament a unes jornades científiques on es van donar cita investigadors i investigadores de diverses procedències i àmbits acadèmics, que estudien el tema del ferro des de la seva vessant històrica i ambiental. Entre altres, hi van exposar els seus treballs gent vinculada al Centre National de la Recherche Scientifique –CNRS– francès, equips de recerca de diferents universitats i institucions de Catalunya, com la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica, o el propi Museu d’Arqueologia de Catalunya, i investigadors del Servei de Recerca Històrica del Patrimoni Cultural d’Andorra. Les jornades també van comptar amb la participació de varis agents de desenvolupament local que van explicar el funcionament d’alguns projectes similars al que s’iniciava llavors a la Vall Ferrera, que es duen a terme des de fa anys en altres territoris, com el projecte “Lenbur” al País Basc, o “La Ruta del Ferro als Pirineus”, a Andorra i altres regions pirinenques veïnes. La voluntat d’aquelles jornades era doble. Per un costat, presentar la vall i els seus tresors a la comunitat científica i, per altra banda, que la gent de la vall veiés el potencial que el seu patrimoni podia tenir en el seu futur. Avui es pot dir que ambdós objectius s’han aconseguit amb escreix.

Imatge d'un moment de la Fira del Ferro de l'any passat
   La segona edició de la “Fira del Ferro” va significar un salt qualitatiu important. Es va aconseguir portar a la Vall Ferrera una trobada internacional de forja artística, la “Forja Viva”, impulsada per l’Associació de Forjadors de Catalunya –AFoc–, que es venia realitzant a Barcelona des de l’any 2009. Més de vuitanta professionals de la forja, on hi havia mestres forjadors catalans, italians, russos, suecs, i un llarg etc, van trencar el silenci de la vall durant els tres dies que va durar el festival, on van dissenyar i forjar set escultures de ferro, una per cada poble de la Vall Ferrera, que a la fi de la trobada van cedir als representants de cada un d’ells.

Escultura de forja realitzada pel poble d'Àreu
   Enguany, durant el cap de setmana del 7 i el 8 de juliol, per tercer any consecutiu, es va tornar a sentir el so dels martells damunt les encluses picant i forjant el ferro roent escalfat a les fornals per desenes de forjadors i forjadores vinguts d’arreu que, novament, es van tornar a reunir a la Vall Ferrera per demostrar que el seu antic ofici encara és viu. Aquesta tercera edició de la Fira del Ferro del Pirineu ha estat un èxit de participació i d’assistència de públic –els mitjans parlen de prop de quatre mil persones–, sens dubte aquest fet ratifica l’aposta que es va fer fa tres anys per maridar patrimoni i desenvolupament socioeconòmic en un projecte de dinamització local. Igual que varen fer en les edicions anteriors, els forjadors i forjadores que van participar a la Fira d’aquest any van realitzar diverses obres d’art de forja que després van cedir a la vall. En aquesta ocasió, entre d’altres, un drac de set caps –un per cada poble de la vall–, i una gran falla de ferro, en honor a la tradicional baixada d’aquests característics ítems pirinencs que es fa per Sant Joan, i que l’Associació de Falles d’Alins va recuperar fa vint-i-cinc anys. Aquesta darrera obra la va rebre en Xavier Llor, en representació de l’associació, i s’instal·larà en un indret idoni per rebre als centenars de fallaires de diverses contrades pirinenques que l’any vinent es reuniran en la 1ra Trobada de Fallaires del Pirineu, un esdeveniment que coincidirà, precisament, amb la IV Fira del Ferro i que, sense dubte, representarà una excel·lent promoció d’aquests dos elements patrimonials tant íntimament relacionats amb el foc i la terra.

   En Xavier és un dels fills del ferrer d’Alins, en Josep Llor, jubilat fa anys. Perquè us en parlo?. Doncs perquè en Josep, un home de cara amable i tracte excel·lent, s’ha convertit en un heroi local gràcies a la seva professió, i és que a la Vall Ferrera la gent torna a sentir que el ferro els corre per la sang, i ho reivindiquen amb orgull i entusiasme, encapçalats pel seu alcalde, en Josep Poch, un d’aquells alcaldes locals que no miren colors i que, tot i la seva edat –que no se m’enfadi–, no li fa mandra plantar-se davant del Conseller o Consellera de la Generalitat de torn per exigir-li el que calgui perquè el seu municipi tiri endavant.

   Arribats a aquest punt de l’article, em permetreu que faci un petit exercici de vanitat i d’autocomplaença doncs vaig tenir el plaer i l’honor de formar part del grup impulsor del projecte “Boscos de Ferro” però, a part d’això, perquè tota aquesta història comença ja fa uns anys –la del ferro en fa milers–. Concretament cap a l’any 2000, una iniciativa local encapçalada per l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, tècnics de cultura del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, l’Agrupació de Defensa Forestal Mig Pallars (Projecte “Pirineu viu”), el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i a la qual s’hi va unir, a partir de l’any 2004, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, va contactar amb el Dr. Ermengol Gassiot del Departament de Prehistòria de la UAB, per parlar d’impulsar un programa de recerca arqueològica a les valls altes del Pirineu. Ràpidament una colla d’alumnes, i joves arqueòlegs i arqueòlogues acabats de llicenciar –alguns amb vinculacions directes al territori– ens vam llençar de cap al projecte, amb més il·lusió i ganes que recursos, desgraciadament, sempre escassos en aquest àmbit. El treball consistia en triar unes determinades zones, començar a grimpar serrat amunt de bon matí, i documentar i inventariar tots els vestigis de l’acció humana sobre el medi, des dels més antics als més moderns. El primer lloc on vàrem iniciar aquesta recerca fou, precisament, la Vall Ferrera i, com indica el seu nom, hi vam trobar un immens i important patrimoni relacionat amb la producció de ferro, que es remunta al que col·loquialment es coneix com l’època dels romans, fa quasi dos mil anys.

   Passats els anys, amb la creació del Parc Natural de l’Alt Pirineu l’any 2003, la Vall Ferrera va decidir tenir-hi un paper destacat, aportant el 94% del seu territori al parc natural més gran de Catalunya, i aquest s’ha esmerçat per aportar el màxim de beneficis a la vall, i per suposat, a la resta de municipis que el conformen. I fou el Parc Natural de l’Alt Pirineu, com ja he comentat, qui va creure interessant impulsar el projecte “Boscos de Ferro” i vincular el desenvolupament de la Vall Ferrera al seu patrimoni més íntim i característic. I vet aquí que gràcies a aquella colla de joves arqueòlegs i arqueòlogues, i a molta altra gent que feia anys que investigava sobre la siderúrgia a la vall, hi havia prou base per poder definir unes primeres línies d’actuació a seguir, a partir de les quals s’han dissenyat circuits per descobrir el passat siderúrgic de la vall, o es va crear la mateixa Fira del Ferro. És per això que aprofito l’avinentesa per reivindicar el paper de la recerca en tots els àmbits, i especialment en el del patrimoni cultural i arqueològic, com a una eina important per poder assentar les bases de creixement pel futur del nostre territori.

   Així que ja sabeu, si voleu saber més sobre tot el que us he explicat caldrà que us deixeu caure per aquest bell racó del nostre Pirineu, i resseguir els estrets carrerons dels seus pobles per trobar joies com el vell taller del Josep, a Alins, o la ferreria vella d’Àreu, un autèntic petit museu aturat en el temps. També caldrà que us endinseu a les profunditats del Bosc de Virós per descobrir els seus tresors amagats –mines de ferro, antics camins miners, i restes de forns romans, entre d’altres– mentre passegeu per un incomparable marc.  Una fàcil per fer això últim és anar fins al refugi del Gall Fer i el Marc i la Zulai us indicaran per on començar. I si després de tot el que us he explicat encara no us he convençut potser visitar la propera Fira del Ferro ho farà.

   No vull acabar aquest article sense felicitar a l’Associació pel Patrimoni de la Vall Ferrera, per la tasca que han vingut fent fins ara, i per com s’han posat al capdavant del projecte “Boscos de Ferro” després de la seva creació, però el que no vull deixar de mencionar és el meu reconeixement a tota la gent d’aquesta vall per la impressionant mostra de treball comunitari, totalment voluntari, que novament han demostrat durant la Fira i, sobretot, per creure en ells mateixos i les seves possibilitats.

(Article publicat a Viure als Pirineus, i Bon Dia Andorra)

Oscar Augé Martínez
Arqueòleg
Director de Patrimoni Actiu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada